Obsolescència programada

Per començar una de les primeres coses que vam fer a recerca va ser veure el següent vídeo sobre l'obsolescència  programada que tracta sobre la planificació de la fi de la vida útil d'un producte o servei de manera que aquest es torni obsolet o inservible al cap d'un període de temps calculat per endavant pel fabricant o empresa de serveis, durant la fase de disseny del producte o servei: 






Un cop hem analitzat aquest vídeo que dura al voltant d'una hora, vam fer a classe individualment un qüestionari d'escollir la resposta per comprovar si havíem antes la idea del vídeo i també cada alumne va fer un article sobre l'obsolescència programada (comprar, tirar, comprar)
Aquesta nota va fer mitja amb la resta de les altres activitats, pel primer trimestre.




Aquí deixem un dels nostres articles(el de la nostre companya Helena Roca):


L’obsolescència programada és la planificació de final de la vida útil d'un producte per tal de que duri un temps determinat, generalment curt.  El reportatge sobre la obsolescència programada, explica la planificació dels productes. La obsolescència programada ens implica a comprar coses sense tenir necessitat. Va iniciar-se entre 1920-1930 on es va crear un producte que va porta a l'èxit. Al 1925 es va crear una bombeta que durava 1000 hores, també varen comprovar que una bombeta d'un material especial podia durar anys. Però si les bombetes duraven molt era un desavantatge econòmic, ja que sinó la gent compraria una bombeta cada molt de temps, i per l’economia el que importa es que es venguin moltes bombotes, per guanyar més diners. Irònicament, la bombeta sempre ha simbolitzat les idees i la innovació i això es un primer exemple de l'obsolescència programada. Als anys 50 la gent començà a comprar només per gust i per que els productes eren més nous i bonics. L'obsolescència programada està en l'arrel del considerable creixement econòmic occidental viscut a partir dels anys 50. Així doncs l’obsolescència programada és com posar-li final a la vida dels objectes per tal de que s’acabin i se’n puguin comprar de nous i hi hagi més economia en mà. L'obsolescència ha arribat a estar tan present a les nostres vides que fins i tot a les universitats com les d'enginyeries s'imparteixen classes d'aquest concepte.




La conclusió que hem tret sobre aquesta activitat és que avui en dia la gent pateix més enganys amb els productes i la publicitat, sobretot amb la crisis que patim, hauríem de fer alguna cosa al respecte per evitar invertir diners en productes que tenen una vida útil molt limitada i la societat consumista.